Dissabtes. Capítol 5

(Capítol 0 | Capítol 1 | Capítol 2 | Capítol 3 | Capítol 4)

Toc-toc.

—Vaig a la farmàcia. Vols alguna cosa?

El Pep va obrir la porta de la seva habitació. Encara duia el pijama. No havia pujat la persiana i darrere seu era tot fosc. Malgrat que ja feia dos dies que no treballava, encara l'embolcallava una certa olor a oli de motor. Calia ventilar el cau.

—No.

—Et vesteixes i vens amb mi, fill? T'anirà bé.

Va fer que no amb el cap.

—Bueno. No trigaré gaire.

Li va fer un petó al front i, mentre el Pep tornava al llit, ella sortia per la porta amb el carret.

"Si divendres segueix així l'arrossego i s'ha acabat".

Ara obria la bústia cada cop que hi passava per davant. Però sempre la trobava buida.

—Santa paciència, va mormolar. 

Capítol 6